Vés al contingut

Beta de l'Unicorn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicBeta de l'Unicorn
Tipussistema estel·lar triple, estrella doble i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B4Ve+B2Vn(e)+B3V:nne[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióUnicorn Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi7,91 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,55 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,74 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa8,7 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,82 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−2,76 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−6,86 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial17,2 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 28m 49.0697s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-8° 58' 0.9899''[3] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada27,5 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

Beta de l'Unicorn (β Monocerotis) és l'estrella més brillant de la constel·lació de l'Unicorn, amb una magnitud de 3,76. Es tracta tanmateix d'un sistema triple,[5] distant prop de 650 anys llum. Va ser descobert per William Herschel el 1781.

βB Mon (magnitud 5,4) i β C Mon (magnitud 5,6) orbiten l'una al voltant de l'altra en 4.200 anys i estan separades aproximadament per 590 ua. β A Mon (la més brillant de les tres amb una magnitud de 4,6) està allunyada de la parella de 1.570 ua i orbita en 14.000 anys. Totes tres són estrelles blanques-blaves amb un espectre que presenta fortes ratlles d'emissió: giren molt ràpidament sobre elles mateixes (almenys a més de 150 km/s a l'equador i estan envoltades d'un disc de matèria expulsada.

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: General Catalogue of Stellar Spectral Classifications. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 2023. Data de publicació: 2013.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. «Beta Monocerotis (Stars, Jim Kaler)».